← Lliçó3a Lliçó 4a Lliçó5a →
Exercicis de la quarta lliçó
Santuari. Novelda, País Valencià

Lliçó 4a ~ Em dic Pere...

Lectura editar

Bon dia, em dic Pere Ferrer i tinc vint-i-un anys. Sóc un xic de la ciutat de Vinaròs, al nord del País Valencià i molt a prop de Catalunya. Estudio filologia catalana a la Universitat de València. Tinc una nóvia que es diu Empar. Empar és de la ciutat de Perpinyà i parla un català un poc diferent al català de València. Empar estudia medicina i comparteix un pis amb dues xiques més que es diuen Roser i Pau. Roser és de la ciutat de Maó, a l'illa de Menorca, i Pau és de Lleida. Les tres xiques són molt divertides. Jo treballo en una pizzeria els caps de setmana.


  • Remarques (notas): Tened en cuenta la variedad del catalán que habla y del vocabulario que utiliza. Buscad las palabras que marcan el dialecto en que habla y buscad en el diccionario los sinónimos posibles.
 
Monestir de Vallbona, Catalunya

Gramàtica: El verb dir-se (el verbo llamarse) editar

El verbo dir-se es un verbo irregular que pertenece a la segunda conjugación mientras que en castellano 'llamarse' es un verbo regular de la primera conjugación. No hay que confundir el verbo dir-se con el verbo dir (decir).


Persona Singular Plural
1a jo em dic nosaltres ens diem
2a tu et dius vosaltres us dieu
3a ell, ella es diu ells, elles es diuen

Exercicis>>

Gramàtica: Verbs regulars de la 3a conjugació (verbos regulares de la 3ª conjugación) editar

En catalán la tercera conjugación puede hacerse de dos formas (3a conjugació pura i 3a conjugació incoativa). Normalmente cada verbo de la tercera se conjuga o bien por la forma pura o bien por la incoativa, excepto un número reducido que puede hacerlo por las dos. La mayoría de verbos utilizan la forma incoativa.

Verbs purs editar

Un ejemplo de conjugación regular pura es el verbo dormir:


Persona Singular Plural
1a jo dormo
dorm
nosaltres dormim
2a tu dorms vosaltres dormiu
3a ell, ella dorm ells, elles dormen

La raíz de dormir es dorm- y por lo tanto las desinencias son estas.


Persona Singular Plural
1a jo -o
-
nosaltres -im
2a tu -s vosaltres -iu
3a ell, ella - ells, elles -en

La tercera persona del singular no tiene terminación y, por lo tanto, coincide con la forma de la raíz.

Los verbos pronominales de la 3ª conjugación pura se conjugan así:


Persona Singular Plural Singular Plural
1a jo m'esmunyo
m'esmuny
nosaltres ens esmunyim jo em ressento
em ressent
nosaltres ens ressentim
2a tu t'esmunys vosaltres us esmunyiu tu et ressents vosaltres us ressentiu
3a ell, ella s'esmuny ells, elles s'esmunyen ell, ella es ressent ells, elles es ressenten

Ya hemos comentado que la mayoría de verbos de la tercera conjugación son los incoativos, he aquí una lista de verbos que siguen la conjugación pura:

ajupir, bullir, dormir, esmunyir-se, grunyir, morir, munyir, punyir, retrunyir, sentir, también siguen este modelo algunos verbos derivados de éste último como son consentir, pressentir, ressentir-se. Sin embargo los verbos assentir y dissentir siguen el modelo incoativo.

Verbs incoatius editar

Un ejemplo de conjugación regular incoativa es el verbo decidir:


Persona Singular Plural
1a jo decideixo
decidisc
nosaltres decidim
2a tu decideixes
decidixes
vosaltres decidiu
3a ell, ella decideix
decidix
ells, elles decideixen
decidixen

La raíz de decidir es decid-. Si te fijas la conjugación incoativa es la misma que la pura simplemente en las tres personas del singular y la tercera del plural entre la raíz y la terminación se añaden las partículas -eix-/-eixe-/-eix o -isc/-ixe-/-ix para el valenciano (fíjate que sin esa e las diferencias serian mínimas). La primera y la segunda persona del plural coinciden en la pura y en la incoativa.


Persona Singular Plural
1a jo decid-eix-o
decid-isc
nosaltres decid-im
2a tu decid-eixe-s
decid-ixe-s
vosaltres decid-iu
3a ell, ella decid-eix
decid-ix
ells, elles decid-eix-en
decid-ix-en

Tras las partículas... la tercera persona del singular y la primera del singular (para el valenciano), como la pura, no tiene terminación.

Los verbos pronominales de la 3ª conjugación incoativa se conjugan así:


Persona Singular Plural Singular Plural
1a jo m'atreveixo nosaltres ens atrevim jo em reuneixo nosaltres ens reunim
2a tu t'atreveixes vosaltres us atreviu tu et reuneixes vosaltres us reuniu
3a ell, ella s'atreveix ells, elles s'atreveixen ell, ella es reuneix ells, elles es reuneixen
  • Los verbos pronominales en estándar valenciano estarían conjugados siguiendo la misma norma anterior.

Del cent a l'infinit (del cien al infinito) editar

  • 100 cent
  • 200 dos-cents (m.) o dues-centes (f.)
  • 300 tres-cents (m.) o tres-centes (f.)
  • 400 quatre-cents (m.) o quatre-centes (f.)
  • 500 cinc-cents (m.) o cinc-centes (f.)
  • 600 sis-cents (m.) o sis-centes (f.)
  • 700 set-cents (m.) o set-centes (f.)
  • 800 vuit-cents (m.) o vuit-centes (f.)
  • 900 nou-cents (m.) o nou-centes (f.)
  • 1.000 mil

Notas:

  1. Como en castellano, en las centenas se diferencia entre masculino y femenino: dos-cents homes (doscientos hombres) dues-centes dones (doscientas mujeres).
  2. En las centenas también se utiliza en catalán el guionet. La regla para el correcto uso del guión es D-U-C: desenes-unitats (quaranta-u) i unitats-centenes (tres-cents). En las otras combinaciones no se utiliza nunca el guión.
  3. El catalán no hace la distinción del español entre cien y ciento, ambos se dicen en catalán cent.
  4. Para un número como el 834 es muy fácil: vuit-cents trenta-quatre. A las centenas se añaden los números estudiados en las lecciones precedentes.
  5. Para la formación de los miles el catalán sigue el mismo esquema que el castellano:
  • 2.000 homes: dos mil
  • 2.000 dones: dues mil
  • 3.425 cordes: tres mil quatre-centes vint-i-cinc
  • 4.160 ratolins: quatre mil cent seixanta
  • 10.712 senyores: deu mil set-centes dotze
  • 16.000 amics: setze mil
  • 22.322 mans vint-i-dues mil tres-centes vint-i-dues (f.)
  • 33.504 germans trenta-tres mil cinc-cents quatre
  • 46.000 metges quaranta-sis mil metges
  • 59.789 brasileres cinquanta-nou mil set-centes vuitanta-nou brasileres
  • 67.002 gràcies seixanta-set mil dues
  • 72.913 exercicis setanta-dos mil nou-cents trezte
  • 80.000 dimecres vuitanta mil
  • 94.156 cases noranta-quatre mil cent cinquanta-sis
  • 103.004 verbs cent tres mil quatre
  • 156.700 fetges cent cinquanta-sis mil set-cents
  • 222.222 respostes dues-centes vint-i-dues mil dues-centes vint-i-dues
  • 649.351 caps sis-cents quaranta-nou mil tres-cents cinquanta-un caps
  • 1.000.000 de canadencs un milió
  • 1.000.000.000 de valencianes un miliard
  • 1.000.000.000.000 de russos un bilió
← Lliçó3a Lliçó 4a Lliçó5a →
Exercicis de la quarta lliçó