Javier234

1. INTRODUCCIÓ

Les necessitats de comunicació del món actual, marcats pel seu caràcter plurilingüe i pel grau d’especialització que forçosament han de vehicular, han fet augmentar la necessitat de formació en llengües per a usos específics i han obert la porta a parlar de llenguatges d’especialitat. Sovint es parla de coneixement general i es contraposa a coneixement especialitzat, també denominat coneixement científic; es fan servir nocions com àmbit especialitzat per referir-se a una determinada parcel·la del saber, o es parla del llenguatge general contraposat als llenguatges d’especialitat.

Com ja comentarem més endavant, els llenguatges d’especialitat presenten unes característiques i recursos gramaticals diferents al llenguatge comú que s’utilitza en la vida quotidiana.

Tot i la diversitat d’opinions en referència als llenguatges d’especialitat, observem que existeix una unanimitat en quant a que les comunicacions que es produeixen en situacions d’especialitat, es refereixen a parcel·les específiques del coneixement.