Diferencia entre revisiones de «Pisología Social de la Comunicación/D7b»

Tema7.ImatgePremsa juvenil femenina i identitat

Corporal

En les societats contemporànies la moda s’ha convertit en matèria política i de democratització, fruit de la institucionalització del consum. Es en aquest sentit que, la moda esdevé un instrument democràtic que pretén aconseguir el consens social. Un medi que, sota l’aparença d’una gran pluralitat i llibertat genera una indiscutible homogeneïtat. Significa una reducció dels signes de diferenciació social a criteris com, l’esveltesa, joventut, el sex-appeal, la comoditat, la naturalitat i cert minimalisme. La moda, en aquest sentit, no va eliminar els signes de rang social, sinó que els va reemplaçar promovent referències que valoraven més els atributs de tipus més personal com els referits a esveltesa, joventut, etc. Arribant fins i tot, a emprar el concepte de “dona construïda” referint-se a aquella que ha fabricat o a construït la seva imatge en maquillatge, vestuari etc, . Fruit d’aquesta democratització s’arriben a forçar els límits del cos per fer-lo més bell i desitjable de diferents maneres en totes les cultures. En la nostra civilització conviu la idea de formar o deformar la anatomia en una sèrie de experiències doloroses (dones plat a Etiòpia, dones girafa a Myanmar etc.)

 

Així doncs, la roba utilitzada en les diferents èpoques pot ajudar a comprendre l’efecte de la imatge en la construcció de la identitat social i de gènere. Es el cas del biquini, la peça de roba més popular des dels anys 60 que, va esdevenir una causa i un efecte en la construcció social de la de la imatge de la dona en les societats occidentals. A més s’havia de tenir en compte el sorgiment de la píndola anticonceptiva i la eclosió de la alliberació femenina, que va fer que el cos de la dona s’anés descobrint, en funció de la estètica, la comoditat i l’accés a múltiples activitats “prohibides” anteriorment. Per les dones que buscaven la independència, el bikini era una forma de expressar la llibertat.

La plasmació de la llibertat femenina en una peça de roba (el biquini) segueix la línia del feminisme com el camí cap a la igualtat entre sexes. No obstant, actualment existeixen dues línies contradictòries pel que fa a igualtat sexual i el biquini. Per una banda tenim els que perceben la possibilitat de que vestir una peça de roba que deixa al descobert la major part del cos, fins i tot la pràctica del topless suposen una actitud d’alliberació femenina. Per altra banda existeix la idea el fet que la dona mostri el seu cos o que s’incentivin pràctiques d’aquest tipus esdevé una actitud masclista i que iguala la dona a un simple objecte.