|
La tesi de Carl Scmitt representa doncs una càrrega de profunditat contra l'arquitectura jurídica en què es basa la construcció del pensament polític modern: el liberalisme segons Schmitt converteix el parlament en l'escenari d'una classe social discutidora que emmascara l'essència del polític. La crítica de Carl Schmitt vindria doncs a sumar-se a la del seu coetani Martin Heidegger que considera la xerrameca, la curiositat i l'oportunisme com a formes de vida inautèntica del Dasein. Per Schmitt, l'enemic és simplement el que queda definit com l'altre, com a fruit d'una decisió i que no pot ser reduït a les figures de competidor o adversari amb les quals el liberalisme intenta neutralitzar el conflicte, sinó com a “un conjunt d'homes que combaten, al menys virtualment, o sobre una possibilitat real, i es contraposen a un altre agrupament humà del mateix gènere” (Schmitt, 1998).
El concepteconcepto delde políticlo hapolítico dedebe ser doncsdiferenciado diferenciatde d'altresotros ordresórdenes comcomo la moral, l'economiala economía o l'estèticala estética, jaya que lasu sevaesencia essència té latiene sevasu base en el conflicteconflicto generatgenerado perpor la distinciódistinción entre amicamigo iy enemicenemigo, iy la norma (el dretderecho) no trobaencuentra la sevasu fonamentaciófundamentación en el formalismeformalismo jurídicjurídico sinósino en una decisiódecisión incondicionada en un contextcontexto de conflicteconflicto.
L'intervalEl intervalo de tempstiempo que separa Bodin (sS. XV) de Carl SchmittScmitt (sS. XX) corresponcorresponde al períodeperiodo de construccióconstrucción de l'la arquitectura de la racionalitatracionalidad política moderna. El problema al qualque la modernitatmodernidad ha estatsido incapaçincapaz d'enfrontar-sede ésenfrentarse es el mateixmismo que l'apuntatel apuntado pelspor doslos autorsautres citatscitados: el fethecho que la construccióconstrucción de la sobiraniasobiranía moderna (iy dedel l'entramatentramado teòricteórico que la sustentasustena) esse basa sobre l'establimentel establecimiento iy mantenimentmantenimiento de relacionsrelaciones de violènciaviolencia. En aquesteste sentitsentido, potserquizás parlarhablar de violènciaviolencia política esse tractatrata de d'un oximoron . D'De aquí doncs la dificultatdificutlad queqeu hemhemos tinguttenido en el treballpresente trabajo perpara cercarbuscar una definiciódefinición de violènciaviolencia política, donatdado que ello políticpolítico contécontiene en elsu seu sinusseno la violènciaviolencia.
La violènciaviolencia comcomo a constituentconstituyente de la política adquireix laadquiere sevasu màximamáxima rellevançarelevancia no tanttanto en la figura de la guerra entre estatsestados, ensentes sobiranssobiranos, sinósino en la guerra civil latentlatente o manifestamanifiesta que amenaçaamenaza el pactepacto social que constitueixconstituye l'estatel estado naciónación. El perillpeligro perpara la subsistènciasubsistencia de tottodo estatestado naciónación no éses tanttanto el fethechoque queotro un altre estatestado-naciónación ello puguipueda envairinvadir o agrediragreder, sinósino lasu sevadisolución dissoluciócomo com a elementelemento aglutinador de la societatsociedad que diudice representar . Si l'estatel estado-naciónación vallegó esdevenira ser la novanueva religióreligión (entésentendido en el sentitsentido durkheimiàdurkhemiano d'allòde lo que relligaaglutina la societatsociedad) moderna, la guerrabguerra civil entesaentendida com acomo conflicteconflicto intraestatalinterestatal representa la sevasu amenaçaamenaza, que noméssólo potpuede ser obviada a partir de la resignificacióresignificación del pactepacto social de manera que apuntiapunte a un nivellnivel d'estabilitzacióde estabilización posterior, aixíasí la guerra civil espanyolaespañola éses concebudaconcebida comcomo a"cruzada" “cruzada”para pelslos feixistesfascistas iy comcomo a “defensa"defensa de la legalitatlegalidad republicana”republicana" pelpor el bàndolbando oposatopuesto. La comunitatcomunidad ideal fragmentada ha dedebe ser doncsreconstruida reconstruïdaen enel l'imaginariimagionario de leslas faccionsfacciones en conflicteconflicto de forma que la dissoluciódisolución del contractecontrato puguipueda ser conjurada. La naciónación tal comcomo assenyalaseñala BenedictVenedict Anderson s'se experimenta com acomo un imaginariimaginario col·lectiucolectivo que funcionariafuncionaría comcomo a “creació"creación activa de la comunitatcomunidad de ciutadans”ciudadanos", una “comunitat"comunidad imaginària”imaginaria" doncsrespecto respectela a lacual qualse s'exigeixexige una adhesióadhesión incondicional.
La forclusió forclusión de la violènciaviolencia política en la genealogiagenealogía dedel l'imaginariimaginario modernmoderno
La racionalitatracionalidad política moderna ha negatnegado la violènciaviolencia política expulsant-laexplusandola forafuera delde seusu universuniverso simbòlicsimbólico, en tanttanto que lasu seva acceptacióaceptación implicaria una dissoluciódisolución dedel l'ensente sobiràsobirano. AllòLo que no éses pensable des dedesde la modernitatmodernidad éses queqeu el l'anomenatllamado progressismeprogresismo il·lustratilustrado, la racionalitatracionalidad científica iy tècnicatécnica o el desenvolupamentdesarrollo dedel l'ius publicum europeueuropeo, no siguinsean tanttanto el resultatresultado de l'aplicacióla aplicación de d'una lògicalógica racionalista alsa los fetshechos socialssociales, sinósino que esse basibase en la successiósucesión de diferentsdiferentes episodisepisodios de violènciala violencia que v
==VIOLENCIA POLÍTICA I CAMBIO SOCIAL==
| 