Diferencia entre revisiones de «Psicología Política: Imaginarios sociales de la violencia política»
Contenido eliminado Contenido añadido
Línea 21:
==INTRODUCCIÓN==
La violencia política constituye un concepto límite en la modernidad occidental. Solo aquellos autores que han mantenido una posición crítica con el proyecto moderno (Sorel, Lenin, Clastres, Benjamin,...) han desarrollado una reflexión sustantiva acerca del mismo. Sin embargo, la violencia política emerge tras cada uno de los conceptos fundamentales que constituyen la arquitectura conceptual del imaginario político moderno.
1968 és una data, però per a molts representa també un esdeveniment en el sentit deleuzià del terme (una data, un lloc, una disposició,... síntesi heterogènia de components). Possiblement no per tothom, però si pels que van viure: l'ofensiva del Thet, la Sorbona ocupada, les lluites de la FIAT, Pirelli i Porto Marghera, la matança de la Plaça de les tres cultures, les revoltes del guetos negres a Estats Units,... La genealogia de la modernitat occidental (valgui'n la redundància) es troba indefugiblement unida a esdeveniments col·lectius d'enunciació similars (1689, 1789, 1871, 1917, 1936, 1968), on cristal·litza el miracle, entès en la seva accepció materialista d'eixamplament de l'horitzó de possibilitats del moment constituent. Esdeveniments que avui no són considerats com a tals, sinó recollits asèpticament als llibres d'història, un cop neutralitzada la seva força disruptiva (Rodríguez, 1997).
| |||