Diferencia entre revisiones de «Psicología Política: Imaginarios sociales de la violencia política»
Contenido eliminado Contenido añadido
Línea 68:
L'establiment de canals de propagació de l'imaginari: a partir ja sigui d'una subversió de l'ús dels canals de comunicació establerts (p.ex. l'us de la notícia d'un segrest per donar a conèixer la finalitat d'una organització) o la creació de nous canals (octavetes, diaris, revistes, pintades, ràdios/TV o Internet) i la generació d'espais d'agregació. L'objectiu principal en l'ús d'aquest canals és la propagació dels elements que conformen l'imaginari que sustenta la legitimitat de la lluita empresa.
Tanmateix, seria reduccionista pensar que els imaginaris es difonen incontaminats a partir d'un focus d'emissió, sinó que la seva inscripció respon a un procés d'interaccions múltiples entre els diferents elements simbòlics que conformen el conjunt del social, aglutinant-se al voltant de nebuloses semiòtiques que poden arribar a adquirir certa autonomia, contaminar-se mútuament, fussionar-se, dividir-se o dissoldre's.
==VIOLENCIA POLÍTICA I CANVIO SOCIAL==
Lo violento resulta fecundament definidor en oposición a lo político. Desde distintos frentes se ha intentado desvincular la violencia de la política, cuando realmente, la esfera política se encuentra claramente pautada por procesos violentos. La violencia está siempre presente, persiste en los mecanismos represivos de la autoridad como forma de control social. Es por tanto equívoco tratar de ocultar su presencia, como también lo es el negar que la violencia tiene una capacidad constructiva dentro de todo proceso político.
| |||