Diferencia entre revisiones de «Catalán/Lliçó3a»

Contenido eliminado Contenido añadido
Invadibot (discusión | contribs.)
m Bot: Arreglos menores de formato y miscelánea
m Bot controlado: actualizada sintaxis de tabla; cambios triviales
Línea 6:
 
 
[[ImageArchivo:Menorca Cala Mitjana.jpg|thumb|Cala Mitjana, Menorca, Illes Balears.]]
[[ImageArchivo:Girona Cathedral.jpg|thumb|Catedral, Girona, Catalunya.]]
 
<center>
Línea 13:
</center>
 
== Diàleg (diálogo) ==
[[ImageArchivo:Museo Exposición.png|thumb|220px|Palau de l'Exposició, València, País Valencià.]]
 
<table border="1" bgcolor="#99FF99">
{| border="1" bgcolor="#99FF99"
<tr><td>
|-
''Pere'': B<font color="#FF0000">'''o'''</font>n dia Jaume! <br/>
|
''Jaume'': B<font color="#FF0000">'''o'''</font>n dia? Avui no és un b<font color="#FF0000">'''o'''</font>n dia <br/>
''Pere'': Per quB<font color="#FF0000">'''èo'''</font>n dia Jaume! no és un b<font color="#FF0000">'''o'''</font>n dia? <br />
''Jaume'': PerquB<font color="#FF0000">'''èo'''</font>n eldia? meuAvui pareno és elun teub<font color="#FF0000">'''o'''</font>n dia pare. <br />
''Pere'': AleshPer qu<font color="#FF0000">'''oè'''</font>res, tuno iés joun somb<font color="#FF0000">'''o'''</font>n germansdia? <br />
''Jaume'': Sí,Perqu<font aracolor="#FF0000">'''è'''</font> jael nomeu sompare cosinsés comel abansteu pare. Ara som germans <br />
''Pere'': IAlesh<font lacolor="#FF0000">'''o'''</font>res, mevatu marei quijo éssom germans?. <br />
''Jaume'': LaSí, tevaara mareja ésno lasom mevacosins marecom abans. Ara som germans <br />
''Pere'': TensI raó.la Avuimeva nomare qui és?. un b<font color="#FF0000">'''o'''</font>n dia. <br />
''Jaume'': La teva mare és la meva mare. <br />
''Pere'': Tens raó. Avui no és un b<font color="#FF0000">'''o'''</font>n dia. <br />
''Jaume'': Sí que és un b<font color="#FF0000">'''o'''</font>n dia, h<font color="#FF0000">'''o'''</font>me. Era broma.
|}
</td></tr>
</table>
 
== Els possessius (los posesivos) ==
[[ImageArchivo:IBZ_Luft.JPG|thumb|220px|Eivissa a vista d'ocell, Illes Balears]]En catalán existen dos tipos de determinantes posesivos: los posesivos tónicos (el meu, el teu), que son los más utilizados, y los posesivos átonos (mon, ta), que sólo se utilizan en el lenguaje muy culto y en ciertas palabras de grado de parentesco (pare, mare, germà, germana, tia/tieta i tiet/tio/<font color="#FF0000">o</font>ncle) y con las palabras "casa" y "vida".
=== 1a persona singular ===
* Para decir mi gato, mi gata, mis gatos, mis gatas en catalán se usa:
 
Línea 50 ⟶ 51:
|-
|}
[[ImageArchivo:Liceu.jpg|thumb|Gran Teatre del Liceu, Barcelona, Catalunya]]
=== 2a persona singular ===
* Para decir tu gato, tu gata, tus gatos, tus gatas en catalán se usa:
 
Línea 70 ⟶ 71:
|}
 
=== 3a persona singular ===
* Para decir su gato, su gata, sus gatos, sus gatas (de él, de ella o de usted) en catalán se usa:
 
Línea 88 ⟶ 89:
|-
|}
[[ImageArchivo:Alicante Spain marina.jpg|thumb|220px|Port d'Alacant, País Valencià]]
=== 1a persona plural ===
* Para decir nuestro gato, nuestra gata, nuestros gatos, nuestras gatas en catalán se usa:
 
Línea 107 ⟶ 108:
|-
|}
[[ImageArchivo:Templo_romano_de_Vic_-_001.jpg|thumb|220px|Temple romà, Vic, Catalunya]]
 
=== 2a persona plural ===
* Para decir vuestro gato, vuestra gata, vuestros gatos, vuestras gatas en catalán se usa:
 
Línea 128 ⟶ 129:
|}
 
=== 3a persona plural ===
* Para decir su gato, su gata, sus gatos, sus gatas (de ellos, de ellas o de ustedes) en catalán '''hay dos formas''':
 
Línea 165 ⟶ 166:
|}
 
=== Possessius àtons (Posesivos átonos) ===
Este tipo de posesivos es de uso limitado y opcional. Como se decía arriba, se utiliza habitualmente para ciertos grados de parentesco y las palabras "casa" y "vida", en el lenguaje culto y en el catalán antiguo.
 
Línea 240 ⟶ 241:
| align="center" colspan="2" | '''llurs* / sos''' pares
| align="center" colspan="2" | '''llurs* / ses''' cases
|} <br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />
* '''Llur''' y '''llurs''' no se utilizan en el lenguaje común, sólo en el culto.
 
=== Remarques (notas) ===
1. Los posesivos '''llur''', '''llurs''' sólo se emplean con la tercera persona del plural, es decir, el poseedor es plural: ellos, ellas o ustedes. '''Llur gos''' es el perro de ellos, ellas o ustedes y '''no''' el perro de él, ella o usted. En cambio '''el seu gos''' puede ser, como en castellano con la forma 'su perro', tanto el perro de él, ella o usted como el perro de ellos, ellas o ustedes. El uso de '''llur''' en catalán es similar al del francés o italiano: llur gos=leur chien=loro cane, llurs gossos=leurs chiens=loro cani.
 
Línea 290 ⟶ 291:
== Vocabulari (Vocabulario) ==
 
=== Els dies de la setmana (Los días de la semana) ===
 
Recuerda que '''setmana''' se pronuncia '''/semmana/''', pronuncia siempre esa '''t''' escrita como una '''m''' oral.
Línea 302 ⟶ 303:
'''diumenge domingo'''
 
=== Els mesos (Los meses) ===
 
'''gener enero'''
Línea 321 ⟶ 322:
Los verbos de la primera conjugación acaban todos en '''-ar''' como '''parlar''', '''plorar''', etc. Aquí tienes la conjugación de Cataluña, la Franja y del norte del País Valenciano:
 
 
<table border="1" style="background-color: #FFFF66">
{| border="1" style="background-color: #FFFF66"
<tr align="center">
|- align="center"
<td><u>Persona</u></td>
| <tdu>Persona</u> || colspan="2>" | <u>Singular</u></td>
|
<td></td>
<td || colspan="2>" | <u>Plural</u></td>
|- align="center"
</tr>
| '''1a''' || jo || '''parlo''' ||
<tr align="center">
|| nosaltres
<td>'''1a'''</td>
| '''parlem'''
<td>jo</td>
|- align="center"
<td>'''parlo'''</td>
| '''2a''' || tu || '''parles''' ||
<td></td>
|| vosaltres
<td>nosaltres</td>
<td>| '''parlemparleu'''</td>
|- align="center"
</tr>
| '''3a''' || ell, ella || '''parla'''
<tr align="center">
|
<td>'''2a'''</td>
|| ells, elles || '''parlen'''
<td>tu</td>
|}
<td>'''parles'''</td>
<td></td>
<td>vosaltres</td>
<td>'''parleu'''</td>
</tr>
<tr align="center">
<td>'''3a'''</td>
<td>ell, ella</td>
<td>'''parla'''</td>
<td></td>
<td>ells, elles</td>
<td>'''parlen'''</td>
</tr>
</table>
 
Aquí tienes la conjugación de la mayoría del País Valenciano –como puedes ver sólo cambia la 1ª persona del singular–:
 
 
<table border="1" style="background-color: #FFFF66">
{| border="1" style="background-color: #FFFF66"
<tr align="center">
|- align="center"
<td><u>Persona</u></td>
| <tdu>Persona</u> || colspan="2>" | <u>Singular</u></td>
|
<td></td>
<td || colspan="2>" | <u>Plural</u></td>
|- align="center"
</tr>
| '''1a''' || jo || '''parle''' ||
<tr align="center">
|| nosaltres
<td>'''1a'''</td>
| '''parlem'''
<td>jo</td>
|- align="center"
<td>'''parle'''</td>
| '''2a''' || tu || '''parles''' ||
<td></td>
|| vosaltres
<td>nosaltres</td>
<td>| '''parlemparleu'''</td>
|- align="center"
</tr>
| '''3a''' || ell, ella || '''parla'''
<tr align="center">
|
<td>'''2a'''</td>
|| ells, elles || '''parlen'''
<td>tu</td>
|}
<td>'''parles'''</td>
<td></td>
<td>vosaltres</td>
<td>'''parleu'''</td>
</tr>
<tr align="center">
<td>'''3a'''</td>
<td>ell, ella</td>
<td>'''parla'''</td>
<td></td>
<td>ells, elles</td>
<td>'''parlen'''</td>
</tr>
</table>
 
Finalmente, aquí tienes la conjugación de las Islas Baleares –como en catalán medieval–:
 
 
<table border="1" style="background-color: #FFFF66">
{| border="1" style="background-color: #FFFF66"
<tr align="center">
|- align="center"
<td><u>Persona</u></td>
| <tdu>Persona</u> || colspan="2>" | <u>Singular</u></td>
|
<td></td>
<td || colspan="2>" | <u>Plural</u></td>
|- align="center"
</tr>
| '''1a''' || jo || '''parl''' ||
<tr align="center">
|| nosaltres
<td>'''1a'''</td>
| '''parlam'''
<td>jo</td>
|- align="center"
<td>'''parl'''</td>
| '''2a''' || tu || '''parles''' ||
<td></td>
|| vosaltres
<td>nosaltres</td>
<td>| '''parlamparlau'''</td>
|- align="center"
</tr>
| '''3a''' || ell, ella || '''parla'''
<tr align="center">
|
<td>'''2a'''</td>
|| ells, elles || '''parlen'''
<td>tu</td>
|}
<td>'''parles'''</td>
<td></td>
<td>vosaltres</td>
<td>'''parlau'''</td>
</tr>
<tr align="center">
<td>'''3a'''</td>
<td>ell, ella</td>
<td>'''parla'''</td>
<td></td>
<td>ells, elles</td>
<td>'''parlen'''</td>
</tr>
</table>
 
La variedad dialectal afecta a muchas lenguas. En el castellano de ciertos países de América existen las formas del voseo que son diferentes a las del castellano peninsular.
Línea 432 ⟶ 394:
'''Verb portar-se''' (portarse)
 
 
<table border="1" style="background-color: #FFFF66">
{| border="1" style="background-color: #FFFF66"
<tr align="center">
|- align="center"
<td><u>Persona</u></td>
| <tdu>Persona</u> || colspan="2>" | <u>Singular</u></td>
|
<td></td>
<td || colspan="2>" | <u>Plural</u></td>
|- align="center"
</tr>
| '''1a''' || jo
<tr align="center">
| '''em p'''<font color="#FF0000">'''o'''</font>'''rto'''<br />'''em p'''<font color="#FF0000">'''o'''</font>'''rte'''
<td>'''1a'''</td>
|
<td>jo</td>
|| nosaltres || '''ens portem'''
<td>'''em p'''<font color="#FF0000">'''o'''</font>'''rto'''<br>'''em p'''<font color="#FF0000">'''o'''</font>'''rte'''</td>
|- align="center"
<td></td>
| '''2a''' || tu
<td>nosaltres</td>
| '''et p'''<font color="#FF0000">'''o'''</font>'''rtes'''
<td>'''ens portem'''</td>
|
</tr>
|| vosaltres || '''us porteu'''
<tr align="center">
|- align="center"
<td>'''2a'''</td>
| '''3a''' || ell, ella
<td>tu</td>
<td>| '''etes p'''<font color="#FF0000">'''o'''</font>'''rtesrta'''</td>
|
<td></td>
|| ells, elles
<td>vosaltres</td>
| '''es p'''<font color="#FF0000">'''o'''</font>'''rten'''
<td>'''us porteu'''</td>
|}
</tr>
<tr align="center">
<td>'''3a'''</td>
<td>ell, ella</td>
<td>'''es p'''<font color="#FF0000">'''o'''</font>'''rta'''</td>
<td></td>
<td>ells, elles</td>
<td>'''es p'''<font color="#FF0000">'''o'''</font>'''rten'''</td>
</tr>
</table>
 
 
'''Verb afanyar-se''' (darse prisa)
 
 
<table border="1" style="background-color: #FFFF66">
{| border="1" style="background-color: #FFFF66"
<tr align="center">
|- align="center"
<td><u>Persona</u></td>
| <tdu>Persona</u> || colspan="2>" | <u>Singular</u></td>
|
<td></td>
<td || colspan="2>" | <u>Plural</u></td>
|- align="center"
</tr>
| '''1a''' || jo || '''m'afanyo'''<br />'''m'afanye'''
<tr align="center">
|
<td>'''1a'''</td>
|| nosaltres || '''ens afanyem'''
<td>jo</td>
|- align="center"
<td>'''m'afanyo'''<br>'''m'afanye'''</td>
| '''2a''' || tu || '''t'afanyes''' ||
<td></td>
|| vosaltres
<td>nosaltres</td>
<td>| '''ensus afanyemafanyeu'''</td>
|- align="center"
</tr>
| '''3a''' || ell, ella || '''s'afanya'''
<tr align="center">
|
<td>'''2a'''</td>
|| ells, elles || '''s'afanyen'''
<td>tu</td>
|}
<td>'''t'afanyes'''</td>
<td></td>
<td>vosaltres</td>
<td>'''us afanyeu'''</td>
</tr>
<tr align="center">
<td>'''3a'''</td>
<td>ell, ella</td>
<td>'''s'afanya'''</td>
<td></td>
<td>ells, elles</td>
<td>'''s'afanyen'''</td>
</tr>
</table>
 
<big>[[Catalán:Ejercicios de la tercera lección|Exercicis]]>></big>
 
== Gramàtica (gramática): el verb tenir o tindre (el verbo tener) ==
Aquí está el gráfico del verbo tener. En catalán tiene dos infinitivos posibles: '''tenir''' y '''tindre''', éste último muy usado en el catalán de Valencia. Atención a los acentos en la tercera persona singular '''té'''.
 
 
<table border="1" style="background-color: #FFFF66">
{| border="1" style="background-color: #FFFF66"
<tr align="center">
|- align="center"
<td><u>Persona</u></td>
| <tdu>Persona</u> || colspan="2>" | <u>Singular</u></td>
|
<td></td>
<td || colspan="2>" | <u>Plural</u></td>
|- align="center"
</tr>
| '''1a''' || jo || '''tinc''' ||
<tr align="center">
|| nosaltres
<td>'''1a'''</td>
| '''tenim'''
<td>jo</td>
|- align="center"
<td>'''tinc'''</td>
| '''2a''' || tu || '''tens''' ||
<td></td>
|| vosaltres
<td>nosaltres</td>
<td>| '''tenimteniu'''</td>
|- align="center"
</tr>
| '''3a''' || ell, ella || '''té''' ||
<tr align="center">
|| ells, elles
<td>'''2a'''</td>
| '''tenen'''
<td>tu</td>
|}
<td>'''tens'''</td>
<td></td>
<td>vosaltres</td>
<td>'''teniu'''</td>
</tr>
<tr align="center">
<td>'''3a'''</td>
<td>ell, ella</td>
<td>'''té'''</td>
<td></td>
<td>ells, elles</td>
<td>'''tenen'''</td>
</tr>
</table>
 
En las Baleares, la primera persona del singular del presente de indicatiu del verb '''tenir''' és '''jo tenc'''.
Línea 566 ⟶ 493:
<big>[[Catalán:Ejercicios de la tercera lección|Exercicis]]>></big>
 
== Els números (los números) ==
A partir del número 21 hasta el 99 en catalán se utiliza el guión para separar las decenas de las unidades.
=== 21-30 ===
En los números comprendidos entre el 21 y 29 el catalán introduce la conjunción copulativa '''i''' entre las decenas y las unidades
*21 21 '''vint-i-u'''
* 22 '''vint-i-dos'''
*23 23 '''vint-i-tr'''<font color="#FF0000">'''e'''</font>'''s'''
* 24 '''vint-i-quatre'''
* 25 '''vint-i-cinc'''
* 26 '''vint-i-sis'''
*27 27 '''vint-i-s'''<font color="#FF0000">'''e'''</font>'''t'''
* 28 '''vint-i-vuit'''
*29 29 '''vint-i-n'''<font color="#FF0000">'''o'''</font>'''u'''
*30 30 '''trenta'''
 
Lo que se dijo para los números '''u''' y '''dos''' es válido para el '''vint-i-u''' y para el '''vint-i-dos''' . Delante de un sustantivo adoptan las formas siguientes: '''vint-i-un gats, vint-i-una gates; vint-i-dos gats, vint-i-dues gates'''.
 
=== 31-40 ===
*31 31 '''trenta-u'''
* 32 '''trenta-dos'''
*33 33 '''trenta-tr'''<font color="#FF0000">'''e'''</font>'''s'''
* 34 '''trenta-quatre'''
* 35 '''trenta-cinc'''
* 36 '''trenta-sis'''
*37 37 '''trenta-s'''<font color="#FF0000">'''e'''</font>'''t'''
* 38 '''trenta-vuit'''
*39 39 '''trenta-n'''<font color="#FF0000">'''o'''</font>'''u'''
*40 40 '''quaranta'''
 
Atención al cambio de vocal entre 'cuarenta' (castellano) y '''quaranta''' (catalán), así como a la grafía inicial '''q'''. El '''trenta-u''' y el '''trenta-dos''' adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: '''trenta-un albercocs, trenta-una pomes; trenta-dos albercocs, trenta-dues pomes'''.
 
=== 41-50 ===
*41 41 '''quaranta-u'''
* 42 '''quaranta-dos'''
*43 43 '''quaranta-tr'''<font color="#FF0000">'''e'''</font>'''s'''
* 44 '''quaranta-quatre'''
* 45 '''quaranta-cinc'''
* 46 '''quaranta-sis'''
*47 47 '''quaranta-s'''<font color="#FF0000">'''e'''</font>'''t'''
* 48 '''quaranta-vuit'''
*49 49 '''quaranta-n'''<font color="#FF0000">'''o'''</font>'''u'''
*50 50 '''cinquanta'''
 
Atención al cambio de vocales '''e''' y '''a''' entre 'cincuenta' (castellano) y '''cinquanta''' (catalán), así como al cambio de la grafía '''c''' del castellano por la '''q''' del catalán. El '''quaranta-u''' y el '''quaranta-dos''' adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: '''quaranta-un peus, quaranta-una cames; quaranta-dos peus, quaranta-dues cames'''.
 
=== 51-60 ===
*51 51 '''cinquanta-u'''
* 52 '''cinquanta-dos'''
*53 53 '''cinquanta-tr'''<font color="#FF0000">'''e'''</font>'''s'''
* 54 '''cinquanta-quatre'''
* 55 '''cinquanta-cinc'''
* 56 '''cinquanta-sis'''
*57 57 '''cinquanta-s'''<font color="#FF0000">'''e'''</font>'''t'''
* 58 '''cinquanta-vuit'''
*59 59 '''cinquanta-n'''<font color="#FF0000">'''o'''</font>'''u'''
*60 60 '''seixanta'''
 
Atención a las diferencias vocálicas entre 'sesenta' (castellano) y '''seixanta''' (catalán), así como a la pronunciación de la grafía '''x'''. El '''cinquanta-u''' y el '''cinquanta-dos''' adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: '''cinquanta-un cavalls, cinquanta-una eugues; cinquanta-dos cavalls, cinquanta-dues eugues'''.
 
=== 61-70 ===
*61 61 '''seixanta-u'''
* 62 '''seixanta-dos'''
*63 63 '''seixanta-tr'''<font color="#FF0000">'''e'''</font>'''s'''
* 64 '''seixanta-quatre'''
* 65 '''seixanta-cinc'''
* 66 '''seixanta-sis'''
*67 67 '''seixanta-s'''<font color="#FF0000">'''e'''</font>'''t'''
* 68 '''seixanta-vuit'''
*69 69 '''seixanta-n'''<font color="#FF0000">'''o'''</font>'''u'''
*70 70 '''setanta'''
 
Atención al cambio de las vocales '''e''' y '''a''' entre la forma castellana setenta (de siete) y la catalana '''setanta''' (de '''set'''). El '''seixanta-u''' y el '''seixanta-dos''' adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: '''seixanta-un col•legis, seixanta-una escoles; seixanta-dos col•legis, seixanta-dues escoles'''.
 
=== 71-80 ===
*71 71 '''setanta-u'''
* 72 '''setanta-dos'''
*73 73 '''setanta-tr'''<font color="#FF0000">'''e'''</font>'''s'''
* 74 '''setanta-quatre'''
* 75 '''setanta-cinc'''
* 76 '''setanta-sis'''
*77 77 '''setanta-s'''<font color="#FF0000">'''e'''</font>'''t'''
* 78 '''setanta-vuit'''
*79 79 '''setanta-n'''<font color="#FF0000">'''o'''</font>'''u'''
*80 80 '''vuitanta'''
 
Atención al cambio de las vocales '''e''' y '''a''' entre la forma castellana ochenta (de ocho) y la catalana '''vuitanta''' (de vuit). El '''setanta-u''' y el '''setanta-dos''' adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: '''setanta-un carrers, setanta-una cases; setanta-dos carrers, setanta-dues cases'''.
 
=== 81-90 ===
*81 81 '''vuitanta-u'''
* 82 '''vuitanta-dos'''
*83 83 '''vuitanta-tr'''<font color="#FF0000">'''e'''</font>'''s'''
* 84 '''vuitanta-quatre'''
* 85 '''vuitanta-cinc'''
* 86 '''vuitanta-sis'''
*87 87 '''vuitanta-s'''<font color="#FF0000">'''e'''</font>'''t'''
* 88 '''vuitanta-vuit'''
*89 89 '''vuitanta-n'''<font color="#FF0000">'''o'''</font>'''u'''
*90 90 '''noranta'''
 
Atención al cambio de las vocales '''e''' y '''a''' entre la forma castellana noventa (de nueve) y la catalana '''noranta''' (de nou) así como al cambio entre la '''v''' del castellano y la '''r''' del catalán. El '''vuitanta-u''' y el '''vuitanta-dos''' adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: '''vuitanta-un nois, vuitanta-una noies; vuitanta-dos nois, vuitanta-dues noies'''.
 
=== 91-100 ===
*91 91 '''noranta-u'''
* 92 '''noranta-dos'''
*93 93 '''noranta-tr'''<font color="#FF0000">'''e'''</font>'''s'''
* 94 '''noranta-quatre'''
* 95 '''noranta-cinc'''
* 96 '''noranta-sis'''
*97 97 '''noranta-s'''<font color="#FF0000">'''e'''</font>'''t'''
* 98 '''noranta-vuit'''
*99 99 '''noranta-n'''<font color="#FF0000">'''o'''</font>'''u'''
*100 100 '''cent'''
 
La forma catalana '''cent''' no tiene el diptongo de la castellana cien. Acuérdate de poner la '''t''' final en catalán. El '''noranta-u''' y el '''noranta-dos''' adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: '''noranta-un homes, noranta-una dones; noranta-dos homes, noranta-dues dones'''.
 
== La família (la familia) ==
 
{| border="1" cellpadding="2" cellspacing="0" align="center" width="300px" style="margin-left:8px" bgcolor="#FFDEAD"