Catalán/Ortografía y pronunciación

Normas de ortografía catalana

A/EEditar

o/u Quan és atona la o/u? Per a poder saber quina és la correcte s'ha de buscar l'arrel. Si a l'arrel hi és la o, serà o, i si a l'arrel es u serà u.


HEditar

S’escriuen amb hac (tant en castellà com en català) les paraules que comencen pels prefixos hiper-, hecto-, hepta

B/VEditar

FRICATIVESEditar

[S]/[Z]Editar

DIÈRESIEditar

La dièresi és un signe consistent en dos petits puntents col·locats sobre una vocal, per indicar que se n'ha d'alterar la pronunciació. Tot i la semblança gràfica, no s'ha de confondre amb l'umlaut.

L'ús de la dièresi en català

En català, també s'empra damunt de les vocals i / u per indicar que aquestes vocals no formen diftong amb la vocal anterior: veïna, llaüt, agraït, continuï, obeïes...

Es posa dièresi en els casos següents:

Quan hem de pronunciar una u que podria ser muda: al-gues / ai-gües, tan-ques / pas-qües.

Quan la i o la u podrien fer diftong amb la vocal anterior i les normes de l'ortografia no ens permeten accentuar: pa-ís / pa-ï-sos, ai-re / ra-ïm, ei-na / ve-ï-na, cui-na / ru-ï-na.

Quan una i entre vocals no fa de consonant: bis-ca-ia / bis-ca-ï-na.

Excepcions Hi ha excepcions a aquest ús:

Si la i o la u en qüestió poden portar accent: Lluís, veí... Mots començats pels prefixos anti- co- contra- re- seguits de vocal: exemple reunir, antiimperialisme, contraindicació, reunificació...

Es posa dièresi en reïx i reüll, lluïsme i proïsme perquè no es consideren formats amb prefix ni sufix.

En els mots acabats en vocal + els sufixos -isme -ista: exemple egoisme, altruisme, altruista...

En les desinències d' infinitiu, gerundi, en els futurs i els condicionals dels verbs acabats en vocal + IR (tercera conjugació), i També la forma de present de subjuntiu dels verbs acabats en vocal + AR.

GUIONETEditar

L/L·LEditar