Catalán/Lliçó16a
← Lliçó15a | Lliçó16a | Lliçó17a → |
Exercicis de la setzena lliçó |
El pretèrit perfet perifràstic
editarBienvenido a una forma verbal que el castellano desconoce, pero no te asustes porque es bastante fácil. El perifràstic corresponde al pretérito perfecto simple (o, antiguamente, indefinido) del castellano. Se conjuga con el presente de indicativo del verbo anar (excepto la 1ª y la 2ª personas del plural) seguido por el infinitivo. Así las tres conjugaciones tienen la misma forma y lo que es una ventaja para ti, no tiene ninguna forma irregular.
jo | vaig | + infinitiu |
tu | vas o vares | + infinitiu |
ell, ella | va | + infinitiu |
nosaltres | vam o vàrem | + infinitiu |
vosaltres | vau o vàreu | + infinitiu |
ells, elles | van | + infinitiu |
Las formas vares, vàrem y vàreu se utilizan poco, a excepción de algunos dialectos, como el balear, en donde abundan. Las otras seis formas son las que se emplean mayoritariamente en la lengua oral y abrumadoramente en la lengua escrita y el registro estándar.
1a conjugació
editarjo | vaig cantar | (canté) |
tu | vas o vares cantar | (cantaste) |
ell, ella | va cantar | (cantó) |
nosaltres | vam o vàrem cantar | (cantamos) |
vosaltres | vau o vàreu cantar | (cantasteis) |
ells, elles | van cantar | (cantaron) |
Así una frase castellana como ésta: La semana pasada trabajaste en una tienda da la frase catalana: La setmana passada vas treballar en una botiga.
2a conjugació
editarTanto los verbos acabados en vocal batre como los acabados en consonante témer se conjugan igual.
jo | vaig témer | (temí) |
tu | vas o vares témer | (temiste) |
ell, ella | va témer | temió |
nosaltres | vam o vàrem témer | (temimos) |
vosaltres | vau o vàreu témer | (temisteis) |
ells, elles | van témer | (temieron) |
El año pasado temí mucho por tu salud. L'any passat vaig témer molt per la teva salut.
jo | vaig batre | (batí) |
tu | vas o vares batre | (batiste) |
ell, ella | va batre | batió |
nosaltres | vam o vàrem batre | (batimos) |
vosaltres | vau o vàreu batre | (batisteis) |
ells, elles | van batre | (batieron) |
El deportista catalán batió ayer el récord del mundo de lanzamiento de jabalina.
L'esportista català va batre ahir el rècord del món de llançament de javelina.
3a conjugació
editarEn el pretèrit perfet perifràstic no hay diferencias de conjugación entre los verbos que siguen el modelo puro o el incoativo.
Dormir (verb pur)
jo | vaig dormir | (dormí) |
tu | vas o vares dormir | (dormiste) |
ell, ella | va dormir | (durmió) |
nosaltres | vam o vàrem dormir | (dormimos) |
vosaltres | vau o vàreu dormir | (dormisteis) |
ells, elles | van dormir | (durmieron) |
Los más pequeños durmieron en la casa de madera.
Els més petits van dormir a la casa de fusta.
Decidir (verb incoatiu)
jo | vaig decidir | (decidí) |
tu | vas o vares decidir | (decidiste) |
ell, ella | va decidir | (decidió) |
nosaltres | vam o vàrem decidir | (decidimos) |
vosaltres | vau o vàreu decidir | (decidisteis) |
ells, elles | van decidir | (decidieron) |
¿Qué decidisteis ayer? No decidimos nada. Què vau decidir ahir? No vam decidir res.
Verbs pronominals
editarEn catalán el pronombre se sitúa normalmente delante del verbo. En cambio, en el pretèrit perfet perifràstic el pronombre también puede situarse detrás del verbo: Em vaig afanyar o vaig afanyar-me (me di prisa).
1a conjugació
editarjo | em vaig afanyar | (me di prisa) | vaig afanyar-me |
tu | et vas afanyar | (te diste prisa) | vas afanyar-te |
ell, ella | es va afanyar | (se dio prisa) | va afanyar-se |
nosaltres | ens vam afanyar | (nos dimos prisa) | vam afanyar-nos |
vosaltres | us vau afanyar | (os disteis prisa) | vau afanyar-vos |
ells, elles | es van afanyar | (se dieron prisa) | van afanyar-se |
Anna se dio prisa pero perdió el autobús. L'Anna va afanyar-se però va perdre l'autobús o L'Anna es va afanyar però va perdre l'autobús
jo | em vaig llogar | (me alquilé) | vaig llogar-me |
tu | et vas llogar | (te alquilaste) | vas llogar-te |
ell, ella | es va llogar | (se alquiló) | va llogar-se |
nosaltres | ens vam llogar | (nos alquilamos) | vam llogar-nos |
vosaltres | us vau llogar | (os alquilasteis) | vau llogar-vos |
ells, elles | es van llogar | (se alquilaron) | van llogar-se |
2a conjugació
editarLos infinitivos de la segunda conjugación que acaban en vocal apostrofan el pronombre, excepto la segunda persona del plural.
jo | em vaig abatre | (me abatí) | vaig abatre'm |
tu | et vas abatre | (te abatiste) | vas abatre't |
ell, ella | es va abatre | (se abatió) | va abatre's |
nosaltres | ens vam abatre | (nos abatimos) | vam abatre'ns |
vosaltres | us vau abatre | (os abatisteis) | vau abatre-vos |
ells, elles | es van abatre | (se abatieron) | van abatre's |
No os acordais que cuando suspendisteis el examen de inglés os abatisteis mucho. No us recordeu que quan vau suspendre l'examen d'anglès us vau abatre molt o No us recordeu que quan vau suspendre l'examen d'anglès vau abatre-vos molt
jo | em vaig convèncer | (me convencí) | vaig convèncer-me |
tu | et vas convèncer | (te convenciste) | vas convèncer-te |
ell, ella | es va convèncer | (se convenció) | va convèncer-se |
nosaltres | ens vam convèncer | (nos convencimos) | vam convèncer-nos |
vosaltres | us vau convèncer | (os convencisteis) | vau convèncer-vos |
ells, elles | es van convèncer | (se convencieron) | van convèncer-se |
3a conjugació
editarjo | em vaig atrevir | (me atreví) | vaig atrevir-me |
tu | et vas atrevir | (te atreviste) | vas atrevir-te |
ell, ella | es va atrevir | (se atrevió) | va atrevir-se |
nosaltres | ens vam atrevir | (nos atrevimos) | vam atrevir-nos |
vosaltres | us vau atrevir | (os atrevisteis) | vau atrevir-vos |
ells, elles | es van atrevir | (se atrevieron) | van atrevir-se |
jo | em vaig reunir | (me reuní) | vaig reunir-me |
tu | et vas reunir | (te reuniste) | vas reunir-te |
ell, ella | es va reunirir | (se reunió) | va reunir-se |
nosaltres | ens vam reunir | (nos reunimos) | vam reunir-nos |
vosaltres | us vau reunir | (os reunisteis) | vau reunir-vos |
ells, elles | es van reunir | (se reunieron) | van reunir-se |